diumenge, 29 de juny del 2014

Ressenya: Pandemònium

Hey Angels!

Avui us porto Pandemònium, la segona part de la trilogia Delirium. Abans de tot dir-vos que si no heu llegit Delirium, aquí us deixo la ressenya que vaig fer. Si no heu llegit el primer de la trilogia no continueu llegint.




Escriptora: Lauren Olvier
Pàgines: 351
Persona: 1a Persona
Trilogia:  Delirium, pandemònium, Rèquiem.
Altres llibres: Delirium stories
Etiquetes: Distòpia, amor, amistat, aventures, acció.
Imatge portada:



ABANS

Una vida controlada, segura, sense sorpreses,
però anodina i buida.

ARA

La llibertat, però una llibertat 
plena de dubtes i renúncies.

La Lena ha pogut escapar-se
de la terrible cura, i viu refugiada en territori
salvatge, amb la resistència.
Però ha hagut de pagar
un preu molt alt
per tot això: ha perdut l'Àlex.

I també s'ha hagut d'esforçar a esborrar 
els records.
El passat no és més que pols.
La vida d'abans  ja no existeix.
I la Lena d'abans, tampoc.

Val la pena una llibertat que et fa 
perdre tot allò que estimes?





Lena: La Lena en aquest segon llibre, canvia molt. Aprèn a sobreviure, a viure sense la raó del qual va fer el que va fer.En aquest llibre tot i que em continua agradant el personatge hi han vegades que no m'agrada com actua. És molt forta ja que es troba sola, sense ningú, sense llar. 


Julian: En Julian, primer em va caure molt malament. Creia tant amb la cura, malgrat que el pogués matar. Però després em va començar a caure tant bé! Trobo que va ser molt valent, al deixar-ho tot. Ja que ell estava molt més vinculat al sistema perquè el seu pare és el cap de l'ASD ( Amèrica sense deliria).







Però l'antiga Lena també és morta.
La vaig enterrar.
La vaig abandonar rere una tanca, rere una cortina de fum i flames.




Com a mínim, quan dormo, puc somiar en l'Àlex, puc somiar que visc en un món diferent.



No existeix l'abans, només l'ara; i el que vindrà després.


Si ets intel·ligent, et preocupes pels altres. I si te'n preocupes, els estimes


Els noms ja no tenen cap significat. El passat és mort.


 CONTÉ SPOILERS DEL PRIMER I SEGON LLIBRE

Aquest llibre per a mi és el pitjor de tota la trilogia ( en ordre 1. Delirium, 2. Rèquiem i 3. Pandemònium), perquè trobo que la Lena l'únic que fa amb el Julian és com substituir-lo per l'Àlex. Crec que la Lena al final si que l'acaba estimant una mica, però no tant com l'Àlex. 


Li agrada el Julian però estima l'Àlex.

I sobre el final...


El final ja el sabia. No perquè hagués llegit cap Spoiler ni res sinó perquè... A part de que ja m'ho suposava, cada llibre que llegeixo, sempre, sempre miro l'última frase..., i l'última frase del llibre és:

"Un noi que ha tornat de la mort. L'Àlex."


Quan  ho vaig llegir ,va ser...


Si si! l'Àlex estava viu!!!! 


Necessitava arribar al final del llibre per veure que passava!!!!


Abans de tot haig de dir que sóc TEAM ÀLEX, però no va ser com els altres llibres on ens presenten un triangle amorós. He hagut d'acabar Rèquiem per decidir-me. Perquè la veritat és que no em sabia decidir, i MAI m'havia passat, sempre n'hi ha un que t'agrada més (Aquest és l'Àlex) però em va costar donar-me compte.



4/5 Angels!

Us va agradar el segon llibre? 
Què sou team Julian o team Àlex?

Comenteu!
o
envieu-me un correu a:

angelstofly365@gmail.com







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...