diumenge, 28 de setembre de 2014

Reacció a la pel·lícula El Corredor del Laberinto

Hey Angels!

Avui us porto la reacció a la pel·lícula El Corredor del Laberinto...



Quan vaig entrar a la sala del cinema per veure la pel·lícula, tenia una idea ben clara en ment: Aquesta pel·lícula em decepcionarà. 
Anava preparada per l pitjor dels pitjors...
La veritat havia llegit moltes opinions sobre la pel·lícula, hi havia vist varis vídeos de Youtube, que parlaven sobre ella, i gairebé tots coincidien en que...
El Corredor del Laberinto, com a pel·lícula perfecte, té tot el que un espectador vol... però com a adaptació.... ja no tant. 

Tot s'ha de dir, el que em pensava que em decepionaria més era el decorat, l'escenari, però em vaig equivocar... el laberint està molt aconseguit i la veritat és que m'ha sorprès cap a bé moltíssim. Ja que si haguessin fallat en aquest àmbit tan important hagués sigut un total desastre de la pel·lícula. 
Hi han bastants punts que s'han deixat o que no li han donat tanta importància com al llibre...



  • La relació amb el Chuck. Al llibre hi han moltíssimes escenes de només d'ells dos, on aquestes ens mostren com aquesta amistat tant bonica es va formant... M'han faltat més moments.
  • Ja vaig dir-ho a la ressenya del llibre que vaig fer i la veritat és que el que em va agradar més del primer llibre era la intriga i el desconcert que vaig sentir fins l'últim moment, i a la pel·lícula també he notat que s'ha perdut... No em mal interpreteu, si... a la pel·lícula també hi ha intriga i l'emoció de: què passarà ara? però no tanta, ni de la mateixa manera. I això és un punt que m'ha fet baixar encara més la puntuació de la pel·lícula.
  • El final... recordo la sensació d'haver acabat el llibre i la sensació d'haver acabat la pel·lícula i ni de lluny s'assemblen... trobo que a la pel·lícula et donen les respostes massa de pressa... La veritat no sé si és perquè com ja he llegit la trilogia sencera llavors doncs no m'ha sorprès tant com la primera vegada que vaig acabar el llibre. 
  • El laberint tal com l'imginava, el clar també, la majoria de personatges bastant clavats... ara toca dir la que m'ha decepcionat més ( tema imaginació) jo no m'imaginava els Laceradores així... no sé si la meva imaginació va per lliure però jo els imaginava com una mena de vaques llefiscoses amb els ulls vermells i plenes de punxes metàl·liques i molt esgarrifant... a la pel·lícula ho han fet com aranyes amb una cua d'escorpí...

Aquest últim punt conté SPOILERS
  • He trobat a faltar, els "poders" telepàtics entre el Thomas i la Teresa... No entenc que els hi costava posar-ho!!!

Hi ha una cosa que no entenc de les adaptacions literàries... puc entendre que no es pot posar TOT TOT en una pel·lícula perquè es faria o massa llarga o massa pesada... però canviar un conjunt d'escenes, fer-les totalment diferents del llibre perquè et portin al mateix lloc que si haguessis utilitzat les escenes del llibre... no ho entenc.  A veure perquè sigui més fàcil d'entendre, posaré un exemple pràctic:  Aquesta part conté SPOILERS del primer llibre de la trilogia

El codi... no entenc perquè no ho han fet com al llibre, No entenc perquè no han pogut fer-ho com al llibre, no sé trobo que amb aquell gest dels mapes i el codi, es dona una importància a la feina dels corredors durant els anys que han estat treballant... Ara pensareu: però potser era per fer-ho més curt! 
Mentida, perquè totes els escenes que han dedicat a aquest altre tipus de final el podrien haver dedicat al original. I si, ho sé, no afecta gaire al desenvolupament i no té tanta importància, però no entenc...perquè canviar-ho? 

En general els actors m'han agradat força, s'haurà de veure l'actuació de la Teresa a les següents pel·lícules, ja que en aquesta tampoc és que tingui gaire protagonisme... 
El thomas brodie-sangster, fa de Newt. La veritat m'encanta aquest actor, he vist moltíssimes pel·lícules en que surt ell, com ara Love Actually i La niñera màgica, però tot i que té  24 anys, el veig molt petit, i jo m'imaginava el newt més robust, vaja més gran físicament... però tot s'ha de dir, la seva actuació perfecte! 
L'actor que fa de Thomas el Dylan, m'ha agradat molt com ha actuat ja que amb la seva cara he vist desconcert, curiositat ( una mica d'instint suïcida), tot el que el Thomas sent al meu cap. 





3/5 Angels!

En definitva, una adaptació fluixa, però com a pel·lícula molt bona. Fidel a la seva manera i que no m'ha acabat de transmetre el que vaig sentir al llibre.

Heu anat a veure la pel·lícula? Què us ha semblat? La trobeu fidel al llibre? Us ha decepcionat?



:) Us espero als comentaris :)

dijous, 25 de setembre de 2014

Ser Original; Ser un mateix

Hey Angels!

Avui us porto un post que feia dies que rumiava i no estava segura de si fer-lo o no… finalment he decidit fer-lo, tot i que intentaré ser el més delicada que pugui.

Des de que vaig decidir crear-me un blog, aquest ha canviat moltíssim. Els que el vau descobrir des de bon principi en sou conscients, els que no… doncs ara ho sabreu.

Perdó per l'error: Ser Original; Ser un mateix


Quan una persona decideix crear-se un blog de literatura juvenil vol dir que li encanta llegir i vol compartir la seva passió amb altres centenars de lectors, per compartir opinions, per aprendre, per moltíssimes coses. També he de nombrar les influències. Quan vaig començar, no tenia ni idea del funcionament blogger, i poc a poc m’he anat tornant una “petita” experta ( ja que encara em falten moltíssimes coses per aprendre). Abans de crear-me el blog, havia conegut i descobert moltíssim blogs i Canals de youtube especificats en la literatura juvenil i de tots aquests Canals, blogs una barreja d’aquests més les meves idees i originalitats va sortir-hi el meu blog Angelstofly365, des d’aleshores que he intentat millorar el meu blog cada dia, perquè tu puguis gaudir de més bon contingut. Totes les influències que tenia d’altres blogs i vlogs les he anat fent meves, fins que a acabat sent un blog 100% meu i de ningú més, i n’estic orgullosa. Perquè encara que m’hagi portat moltíssima feina, sé que no he plagiat ni copiat a ningú, sé que tot ha sortit de mi… cada frase, cada opinió, tot ha sortit de mi i només de mi.
 
Inspira't, però no copiïs
Aquí és son tot es complica. Quan comences un blog nou, és normal tenir certes influències o semblances amb els blogs que llegies i seguies abans de tenir-ne tu un, però d’això a posar frases idèntiques hi ha un bon tros.


La Clar’4 ( propietària del blog Shining like a Book) que segurament tots coneixereu i  jo hem estat patint les dues un assumpte de plagi. Hi ha una noia que farà cosa de setmanes es va crear un nou blog de literatura juvenil, m’hi vaig passejar unes quantes vegades juntament amb la Clar’s4 i ho hem trobat un abús en tota regla. Frases iguals, post molt semblants (per no dir idèntics) i ja no sabem que fer. La Clar’s4 i jo treballem dia a dia per penjar posts cada setmana, donant el nostre temps per tots vosaltres i que una persona vingui i ens ho copii sense immutar-se fa ràbia, ja que hi treballem molt dur.
La Clar’s i jo vam estar parlant i vam decidir enviar-li un correu dient-li ( de bones maneres) que si us plau parés de fer-ho, vaja només demanàvem una mica d’originalitat, però no ens va contestar, de fet encara no ho ha fet. I és per això, que ho utilitzo com a últim recurs: Si ets la persona de qui estic parlant i estàs llegint aquest post, si  us plau, no t’enfadis, només volem parlar amb tu (la Clar’s i jo), et podem ajudar a ser més creativa. Només si ens deixes.
 
Ser original.
 És millor "fracassar" sent originals que triunfar sent una imitació.

Aquest post és per conscienciar que fa mal que et copiïn. Ser original és ser un mateix i de fet ens creem un blog per expressar la nostra opinió, no la dels altres. Així que si us plau us demano, no plagieu, sigueu vosaltres mateixos abans que copiar. Ja us trobareu a vosaltres mateixos…

Tu vas néixer original, no moris sent una còpia. 

Què creieu que hem de fer? Enviar més correus? Què en penseu del plagi i la originalitat?

:) Us espero als comentaris :)


diumenge, 21 de setembre de 2014

Reacció a Si decido Quedarme

Hey Angels!

Avui us porto la reacció a la pel·lícula Si decido quedarme. Aquest llibre està escrit per Gayle Forman. 



La Mia és la protagonista d'aquesta història. És interpretada per Chloe Moretz i la veritat és que ho fa perfecte. Aquesta actriu ja abans de veure la pel·lícula m'agradava ja que té una implicació al 100% amb la seva feina. 
La Mia és un personatge el qual tota la seva vida és música. La seva passió pel violoncel és tanta que ha fet unes probes per entrar a Julliard ( un conservatori molt important de música). La Chloe, abans de gravar la pel·lícula va fer 1 any de classes de violoncel perquè quan fes veure que tocava alguna peça a la pel·lícula semblés real. Perquè a vegades hi han actors i actrius que han de fer veure que toquen un instrument i fan pena. En canvi la Chloe ho ha fet molt bé. Ha fet molt bona feina. Em transmetia passió cada cop que "tocava" el violoncel, molt real. 




Cal dir-ho? simplement una de les meves escenes preferides sense cap mena de dubte. Hi ha moltíssima emció, ja que la Mia se sent molts cops fora de lloc quan va als concerts de l'Adam, ja que a ella li agrada la música clàssica i ell és un cantant d'una banda de rock. Aquest moment és molt tendre. 
No esperava plorar gaire amb la pel·lícula ja que al llibre no ho vaig fer ( no gaire ) però quedeu tots avisats, si aneu a veure la pel·lícula, agafeu Kleenex de casa perquè els necessitareu. 

A vegades quan anem al cinema a veure una adaptació d'algun llibre que hem llegit, esperem que la pel·lícula sigui fidel al llibre. De fet Si decido quedarme ho és molt, però hi han algunes coses que han omès, algunes que han canviat i altres que directament no han posat. A vegades que suprimeixin escenes o que en posin de noves queda molt malament i arruïna la pel·lícula, però en aquest cas no. 

Podríem dir que la pel·lícula és un 85% fidel al llibre, perquè han posat coses que no hi eren i han tret algunes... però aquests canvis per al meu gust han fet que la pel·lícula brilli encara més. Tots menys un. No sé perquè, però canvien el nom de la banda de l'Adam... al llibre s'anomenen Shooting Stars i a la pel·lícula ( no me'n recordo però no és el mateix)... no entenc perquè ho han canviat....

Aquesta pel·lícula està totalment enfocada cap a un públic juvenil, ja que a l'adaptació amplifiquen moltíssim la relació amb l'Adam i altres emocions. És per això que m'ha fet plorar més, posen moltíssima més importància a tot que al llibre, i no ho trobo malament. Fa que la pel·lícula sigui encara més emotiva. 

Els que us heu llegit el llibre o heu vist la pel·Lícula, sabreu que va intercalant flashbacks i el present. Doncs al llibre no se'm van fer gens bruscos, els vaig trobar bastant naturals. En canvi a la pel·lícula passes de l'accident al primer petó... per al meu gust, aquest tema és el que no ha acabat d'encaixar.


Aquesta part conté SPOILERS de l'escena final


Justament al final, quan l'Adam està a l'habitació de la Mia, cantant. La Mia té un seguit de flashbacks i després es desperta del coma i obre els ulls... i l'Adam fa el mateix que al llibre, diu:
- Mia? 
i s'acaba la pel·lícula. A veure, m'agrada que hagin acabat com al llibre, però no m'agrada gaire l'actuació que té l'Adam. Si l'amor de la meva vida està en coma i es desperta, jo no faria la cara que ell posa... no sé, m'esperava una cara d'alleujament, felicitat, tristesa, alegria... i no l'ha sapigut reflectir gaire ( des del meu punt de vista). 

En definitiva, una pel·lícula molt fidel, amb uns canvis que la fan millorar. On han amplificat totes les emocions i de ben segur que se t'escaparan unes quantes llàgrimes. 


Us heu llegit el llibre? Què us ha semblat la pel·lícula? Us han agradat les interpretacions?Heu plorat?

:) Us espero als comentaris :)


divendres, 19 de setembre de 2014

Recomanacions de Tardor

Hey Angels!

Comença un nou curs i una nova estació. Tal i com vaig fer a l'estiu, faré un seguit de recomanacions per llegir aquesta estació de l'any. La Tardor. Quan comença a fer fred... 



1. Lleial (#3 Divergent) 


Si heu llegit els dos primers llibres i no sabeu si llegir-vos l'últim, perquè teniu por de: que us decepcioni, perquè t'han fet Spoiler etc. No feu cas. Llegiu-lo! Jo quan el vaig llegir ja sabia el final ( un bloc no va avisar els Spoilers), i el vaig disfrutar igualment, i encara més, perquè ja anava preparada... 






2. Allà on els Arbres Canten 

Aquest llibre va ser el meu preferit per molts anys, amb un final perfecte que et deixa un somriure. Trobo que aquest llibre fa molt de tardor, ja que parla de boscos, arbres... més arbres i fantasia. És un llibre que m'hagués agradat llegir en aquesta època de l'any. La sinopsi oficial no li fa gens de justícia, així que si voleu un llibre de fantasia, i que no us desveli el misteri fins gairebé el final, aquest és el vostre. És el millor final que he llegit mai. Simplement perfecte. 






3. Trilogia Play 

Aquesta és una trilogia que hauria de ser més coneguda ja que és brillant. Vaig descobrir aquest llibre de casualitat, i la veritat és que tenia les expectatives bastant baixes. Però em va encantar, encantar és poc. En volia més...De seguida vaig llegir-me el segon i vaig haver d'esperar-me bastant per el tercer. Una trilogia que es fa lleugera, realista, sobre la música, l'amor, els amics i la vida. I el millor de tot, és que va millorant. 




4. Las Ventajas de ser un Marginado

Las ventajas de ser un Marginado ( us he parlat moltíssim d'aquest llibre) és un llibre molt adequat per aquestes dates, ja que el protagonista és una adolescent que comença el primer any d'institut, després de passar una època bastant complicada. Ens va narrant en forma de cartes totes les experiències que té durant el curs: els amics nous que fa, coses noves que prova etc. Un llibre que t'enamorarà. 

(Si no t'animes amb el llibre sempre pots veure la pel·lícula.)




5. Ana, la de Teules Verdes

Ana, la de Teules Verdes és un llibre que et farà riure amb els llargs diàlegs de l'Ana i les seves "cagades". És cert jo primer vaig veure totes les pel·lícules ja que les van fer a tv3 durant molts anys, i la veritat em van encantar, sempre les mirava.L'Ana també comença una nova etapa de la seva vida ( com molts de vosaltres estareu experimentant, al passar a l'ESO o acabar-la, canviar d'escola etc.) Un llibre que et mostrarà una ambientació de principis de segle i que et farà enamorar-te de l'Illa del príncep Eduard...




Avís: Aquesta setmana estarà plena de Reaccions. Al tràiler de L'ocell de la revolta part1, Si decido quedarme i El Corredor del Laberinto. Podeu veure les altres reaccions a l'apartat de reacció a la barra de menú.

Quines són les vostres recomanacions de Tardor? Us heu llegit algun dels llibres que he mencionat? Què us van semblar?

:) Us espero als comentaris :)





dilluns, 15 de setembre de 2014

Reacció al tràiler Sinsajo part 1

Hey Angels!

Aquesta setmana la portem ben carregada! Entre els estrenes de El Corredor del Laberinto i Si decido quedarme em passaré el cap de setmana al cinema! I a sobre per acabar d'arrodonir la setmana... per fi el tràiler de Sinsajo part 1!



De moment és la primera reacció que he fet amb un tràiler així que serà molt més curt ja que en aquest primer tràiler official hi ha tant contingut com una pel·lícula sencera. Ja faré la reacció a la pel·lícula, que recordeu s'estrena el 21 de Novembre. Aquí us deixo el link del tràiler perquè el mireu tots i totes. 



Té Spoilers de la trilogia i la primera part de sinajo


La primera escena que ens trobem és quan la Katniss està parlant amb el President Snow. En aquesta conversa ella ens fa saber que està farta, cansada de lluitar... ella no volia tot això, simplement ho va fer per salvar la vida de la seva germana petita i és quan el President li contesta: 

Les coses que estimem més són les que ens destrueixen


És una escena bastant esgarrifant, perquè podem veure  el punt de vista del President i la veritat és que fa l'escena molt emocionant. Ell diu que el que més estimem ens acaba destruint... pot ser, però  també són el motiu pel qual lluitem, tenim esperança, somriem...

Després ens va mostrant escenes de la rebel·lió, del districte 13 i la veritat haig de dir que no l'imaginava tan modern ni gran.. l'imaginava més humil de fet. Han treballat encara més els efectes especials ja que són ESPECTACULARS! 

La següent escena a destacar és on apareix el Peeta. Trobo que han fet molt bé de posar-lo al tràiler perquè, tot i que no aparegui gaire en la primera part del llibre és un element molt important de la història. Em sembla absolutament perfecte l'actuació de Jennifer Lawrence en el moment on s'adona de que està viu. Sense cap mena de dubte aquesta escena promet molt. 

Aquest tràiler ens mostra moltíssimes escenes on veiem com va creixent la rebel·lió, i com mica mica la figura de la muntagarlaire va augmentat de popularitat.





No us vull mentir, tinc el llibre bastant llunyà... ja que fa bastant de temps que no els he tornat a rellegir... Tinc pensat tornar-ho a fer abans de l'estrena per recordar amb claredat tots els detalls. Si és cert que quan fa temps que no llegeixes un llibre, et quedes amb el que és essencial. I pel que recordo és cenyeix a la perfecció al llibre i crec que serà una pel·lícula que ens deixarà a tots i totes satisfets. L'únic que m'he imaginat bastant diferent és el districte 13 en general, l'imaginava més "soso" i més humil, tal i com he dit abans. Ara bé, haurem d'esperar al 21 de novembre per saber amb certesa.







5/5 Angels!

És un tràiler quasi perfecte on reflexa les escenes més importants, que et fa pujar l'adrenalina, i sobretot et fa sentir la necessitat de veure la pel·lícula. Tot el que un tràiler ha de tenir. 

Us ha agradat el tràiler?No?Què en penseu de l'actuació dels personatges? Us ha deixat satisfets?




diumenge, 14 de setembre de 2014

Ressenya: Un Beso en París

Hey Angels!

Per fi! Una ressenya! Des de que he tornat de vacances no he pogut fer cap ressenya perquè tenia moltíssimes novetats i entrades preparades ( cap d'elles una ressenya) i trobo que ja és hora de fer-ne una. Per aquest motiu per estrenar "temporada de tardor" un llibre d'allò més especial... 





Títol: Un Beso en París ( Anna and the French Kiss)

Escriptora: Stephanie Perkins

Editorial: Plataforma Neo

Pàgines: 437

Trilogia: Un Beso en París, Lola y el chico de al lado i Isla and the Happily ever After ( no publicat )

Etiquetes: Amor Realista









La torre Eiffel, Ámelie i molts reis anomenats Luis. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus pares anuncien que passarà un any en un internat a París, la idea no l’acaba de convèncer.

Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St.Clair. Es llest, encantador i molt guapo. L’únic problema és que també té novia. Aconseguirà l'Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?




Vamos, porque si no, ¿para qué enviarían a sus hijos a un internado? Es como Hogwarts, pero sin magos guapos ni caramelos mágicos ni clases de vuelo.


Nombre francés, acento británico, escuela norteamericana, Anna confundida. 


- Bienvenida a París, Anna. Me alegro de que estés aquí.


-Deseo lo que sea mejor para mi.

- Sabías que en este cementerio viven tres mil gatos?- me pregunta St. Clair
- Por supuesto. Lo tengo archivado en el cerebro en la carpeta Felinos, París. 

Pero puede que esté confundiendo nuestra amistad con algo más porque quiero confundirla con algo más. 

¿cómo pude ser tan estúpida?
¿cómo pude llegar a creer que no estaba enamorada de él?

- ¿Crees que no son felices?
- No es que no sean felices, pero ... no lo son lo suficiente, supongo¿tiene sentido?

- ¿Cómo iba a saberlo si nunca me dijiste nada? 
-¿Cómo iba a saberlo yo si tú nunca me dijiste nada?
Porque tenía razón. Paraa nosotros dos, casa no es un lugar. Es una persona. Y estamos en casa. 


Com ja vaig explicar en la ressenya de El Corredor del Laberinto, hi han llibres que brillen per diferents motius: per la intriga, pels personatges, per la idea central, per la història etc... a vegades no és suficient que brilli només amb alguna cosa, a vegades si. Potser no ens sembla prou que només brilli amb una cosa en concret i això és el que ens fa no agradar el llibre... Un Beso en París ho recull tot: la intriga, els personatges, l'ambientació, la idea principal amb una simplitud que és el que ens ha fet a tots estimar aquest llibre.
Aquest llibre manté sempre la intriga del: I què passarà ara?, em va transporta per complet a París, vaig sentir el que els personatges sentien... vaja que per uns minuts em sentia part de la història. Ara estareu tots pensant... ( els que us heu llegit el llibre clar) intriga??? En sóc conscient... no és el tipus d'intriga que sents quan llegeixes El Corredor del Laberinto... però òbviament les dues històries són completament diferents i la intriga per descomptat també. ( Vaja que la intriga de El Corredor del Laberinto és saber si sobreviuran i les incògnites i el buit mental i la intriga de Un Beso en París és la relació de dos personatges.... però com he dit abans, totalment diferent.)


No cal dir després d'haver llegit aquest super text que aquest llibre m'ha enamorat. Sabia que m'encantaria perquè just en aquell moment necessitava un llibre d'amor realista, ja que abans de llegir Un Beso en Paris portava una temporadeta llegint llibres només d'acció ( Trilogia Correr o Morir ). 
Com he dit abans aquest llibre et transporta a aquesta ciutat màgica: París. He estat a moltíssims llocs de França, però mai he estat a París, per aquest motiu cada cop que al llibre hi nombraven algun edifici, lloc, bar o cinema hi vaig posar un pòsit, per si algun dia tinc l'oportunitat d'anar a aquesta meravellosa ciutat poder visitar els llocs on l'Anna i l'Etienne es van enamorar. 

(shakespeare and company) la "LLibreria"
(Point Zéro)

En realitat després de llegir tot aquest text un pot entendre que aquest llibre és un Déu i que està ple de metàfores i de girs argumentals astronòmics... però no... el que fa sobretot brillar aquest llibre és la seva simplitud. No ens explica el dia a dia d'una persona que ha de lluitar per sobreviure en uns jocs televisats... ens explica la història d'una adolescent com tu i com jo. I és per aquest motiu que ha robat el cor a tantíssimes persones, per la seva proximitat. 
El que fa guanyar molt al llibre és la narració de l'Anna. Aquest llibre està escrit en primera persona des del punt de vista de la protagonista femenina. M'ha encantat la seva forma d'explicar-se i podem observar que poc a poc ( encara que s'ho negui rotundament) va sentit sentiments que no vol sentir, però que no ho pot evitar. Podem veure perfectament cada etapa de l'enamorament  a través de les seves paraules que formen aquesta obra d'art. En varis moments m'ha fet riure i és una narració tan lleugera i juvenil que t'atraparà des de la primera pàgina. 

Aquest llibre ens ensenya a dir el que sentim ( perquè sinó mira que passa). Un final encisador i molt bonic que es va fer pregar ( ja que era obvi ) però que manté la màgia de tota la història. 
Era així... i es van fer molt de pregar...

Quan vaig acabar-lo necessitava saber com acabaria la relació però tranquils lectors! Al següent llibre Lola y el Chico de al Lado hi apareixen i d'una manera molt sútil ens ho explica tot sobre els petits dubtes que queden... però això ja ho parlarem a la ressenya de Lola y el Chico de al Lado ( la meva actual lectura). 





En definitiva, un llibre que t'omplirà de màgia del primer gran amor i t'anirà transportant a Paris La Ville de l'Amour. T'aniràs enamorant dels personatges a la vegada que ells. 

5/5 Angels!

Heu llegit el llibre? Us va agradar?No?Heu visitat París?Llegireu les següents parts?


:) Us espero als comentaris :)



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...